Per que escrivim?

Per què escriure?

El jeroglífics es van inventar per portar els comptes administratius de les primeres ciutats centre-asiàtiques

Després: La gent, per que escriu? Per complaure a una altra persona amb les seves paraules o simplement escriuen el que pensen? Alguns escrits, poden ser per recordar el que vas fer, per informar o escriure el que pensem.

Però la veritat, escrivim tot allò que pensem o escrivim en el nostre diari tot el que em fet de veritat? Jo crec que no, hi ha molt poca gent que hi escriu un diari personal, però el/ la qui ho faci, crec que no posa tot allò que li ha passat, sol el que li interessa posar, ho veus bé? Jo, no argumento aquesta pregunta, perquè em podria passar dies argumentant-la , sol preguntat, “dic la veritat”? Hi ha gent que creu que escriure i llegir es una cosa de rucs, de empollons o simplement que llegeix o escriu, són inferior a la gent que no ho fan, no hi estic d’acord, des de que vaig començar a llegir sé més coses de món, coses com cultures, llengües o simplement maneres de viure, diferent a les nostres, petites tonteries que diferencien una cultura d’una altre. 

La gent que em coneix, no s’acaba de creure que jo escrigui poemes, relats o reflexions, que ens fan pensar i estar dies donant-li voltes al tema, no t’ha passat? Com una frase dita en castellà, “las apariencias engañan”, per fora, poc ser una cabra boja, una gandula, però en un paper, reflecteixo tot allò que m’ amoïna,  que vull dir a la gent, però són coses tan profundes que se’n riuen de tu. Per que la gent d’avui dia, veu això com una cosa de vells, per que s’ha perdut la costum d’enviar de manera normal a substituir-lo per un ordinador? Sóc jove, et puc respondre aquesta pregunta, és més còmode, més barat i en minuts esta en el seu destí. Però es que la gent no troba a faltar estar esperant dies una carta i quant arriba, que se t’il·luminin els ulls d’alegria, sabent que per fi, ja ha arribat? Ara amb el messenger (un tipus de missatgeria instantània), tot el món passa bastant de les cartes ordinàries.

Jo, ja vaig néixer, quan es començava a veure els primers ordinadors, o això crec, i els ancians de la residència de la meva mare, m’expliquen histories de la mili, quant enviaven cartes a les seves dones, un exemple, el meu oncle, que li  escrivia una carta a la setmana a la meva tieta i ella, esperava ansiosa. Ara, s’està fent moltes campanyes de publicitat per que la gent llegeixi, però també podrien fer perquè la gent hi escrigui, perquè al final, això no es veurà, no hi haurà premis Nobel, ni literatura.

Espero que la meva reflexió de per què escriure i llegir, hagi servit per alguna cosa.